El bitllet del viatge editorial d’avui ens el picarà en Daniel Gil Solés, com ja ha fet en trajectes anteriors. Però la destinació a la que ens dirigim serà un xic diferent, ja que no esperem arribar a una estació concreta sinó que gaudirem d’un canvi continu de paisatges i persones, de situacions reals i fictícies. I és que la proposta que ens fa recull 35 textos (més un epíleg) que han estat publicats en la seva majoria a La Marfanta, a Tarragona Digital i a Hänsel i Gretel, espais des d’on ha ataüllat (i a voltes estripat) la realitat ebrenca i la de més enllà del coll de Balaguer i que ara, amb aquest volum, es pot copsar en la seua totalitat.
Les reflexions d’El meu Sud.Mirades mòbils des del tren, però, comencem amb un magnífic pòrtic de Miquel Bonet, qui dirigeix la secció d’Opinió de Tarragona Digital. Aquest prolegòmen, que no us podeu perdre per res, situa l’assaig de Gil en l’espai cultural i digital en què s’ha desenvolupat i ens convida a reflexionar el món en què vivim (una volta més, com sempre fa).
Per acabar, us deixem amb les paraules de Gustau Moreno, periodista i amic. Una brillant presentació que ens ha regalat i que, avui, us oferim a tots per sempre. Cliqueu i escolteu-lo, és impossible tindre un millor aperitiu al televermut de les mirades de Daniel Gil.
Avui tenim el plaer de presentar un llibre de POESIA (així, en versals, ben grans). I ho escrivim així perquè els versos d’avui podrien passar d’esquitllèbit a la vista i consciència de massa ments benpensats. A Quaderns de l’ornitòleg Juan Carlos Elijas ens mostra la seva llibreta privada d’observacions de la condició humana, de mirades crues a una realitat que espigola persones, de moll de l’òs servit en una tapa de vermut un dissabte qualsevol.
I com en un vol transoceànic els poemes del llibre ens agombolaran avui, amb les veus d’un estol format per Marcel Casas, Lourdes Monné, Àngels Adern i Mar López, Tomàs Camacho, Miquel Albadalejo, Sandra Perona, Cristina Santiago, Arga Sentís, Aga Rompalska, Iris Carrera, Sebastià Poy, Fatou Sowe, Àngels Garola, Maribel Torres i Clàudia Elijas. Veus privilegiades que per sempre ens acompanyaran.
Sigueu benvinguts als versos que ens regala Juan Carlos que són, en paraules de Marcel Casas, “el misteri sobre el qual es basteix, amb les seves icones i els seus psalms, l’altar d’un déu salvatge.” Tant si hi combregueu com si no, no us deixaran indiferents.
Esta tarde, temos o prazer de apresentar a obra-prima de Mònica López Bages, Rua da Esperança, 112. Quem a conhece já sabe que não podia ser como qualquer outra obra-prima de qualquer outra escritora; por isso chega cheia de surpresas, música e sentimentos, de instantâneas delicadas de uns protagonistas que (con)vivem com a pandemia que afeta os nossos dias.
A primeira surpresa é a língua com que a escritora desenha os contos: o português. A sua paixão pela língua e cultura portuguesas levaram-na a imaginar um prédio lisboeta adoçado de cravos vermelhos que Anna Roca ilustra na capa, mas também no interior do livro.
A segunda surpresa é o veículo que usa para transmitir estas histórias. Uns microcontos encadeados a uma subida e descida pelas escadas do prédio do número 112. Conceição Garcia (coordenadora pedagógica e formadora da Escrever Escrever) abre-nos as portas do prédio com o seu prólogo, e deixa-nos entrar a um universo bem próximo, de cores vivas, que nos prendem, e que está envolto numa banda sonora com identidade própria.
A terceira surpresa é onde podem comprar o livro em formato papel. Podem comprá-lo na Livraria Snob, na Travessa de Santa Quitéria 32A, de Lisboa (se visitam a página web da livraria, podem enviar o livro para a vossa morada, seja onde for!). Também podem obtê-lo em formato digital, como sempre, na web de lektu com um pagamento social.
E a quarta e última surpresa, a apresentação, onde são presentes as vozes de António Delicado, Vera Paulino, Helena Vieira Marques e Cláudia Fidalgo. Uma prenda sonora que vai acordar a vossa vontade de descobrir uma escritora que não os vai deixar indiferentes.
Benvinguts a Petròpolis!
Aquesta tarda tenim el plaer de presentar-vos l’òpera prima de Mònica López Bages,Rua da Esperança, 112. Els qui la coneixeu ja sabeu que no podia ser com qualsevol altra primera obra de qualsevol altra escriptora; per això ens arriba farcida de sorpreses, música i sentiments, d’instantànies delicades d’uns protagonistes que (con)viuen amb la pandèmia dels nostres dies moderns.
La primera sorpresa de totes n’és la llengua amb què l’escriptora dibuixa els contes, el portuguès. La seva passió per la llengua i la cultura portugueses l’han dut a imaginar-se un edifici lisboeta ensucrat de clavells i que ha il·lustrat Anna Roca tant a la coberta com a l’interior del llibre.
La segona, el vehicle mateix amb el que ens fa arribar aquestes històries. Uns microcontes encadenats en una pujada i baixada per les escales de l’edifici del número 112. Ens n’obre la porta Conceição Garcia (coordinadora pedagògica i professora de l’escola Escrever Escrever) amb el seu pròleg, i ens deixa pas a un univers ben pròxim, de vives tonalitats, que ens captiven embolcallades per una banda sonora que porta el seu segell personal.
La tercera, on podreu comprar el llibre en paper. El trobareu a la Livraria Snob, a la Travessa de Santa Quitéria 32A de Lisboa (si en visiteu la pàgina web, us duran el llibre fins a casa vostra, sigui on sigui!). El llibre en format digital el podeu aconseguir, com sempre, a la web de lektu mitjançant un pagament social.
I la quarta i darrera, la presentació. Hi són presents les veus d’António Delicado, Vera Paulino, Helena Vieira Marques i Cláudia Fidalgo. Un regal sonor que us despertarà les ganes de descobrir una escriptora que no us deixarà indiferents.
Esta tarda reprenem el fil de les presentacions en línia, que vam començar un llunyà 2009, i ho fem de la millor manera possible: amb poesia.
Entre la endeca y la alejandra, últimos poemasde Víctor Canício ens arriba de la mà de Tomàs Camacho i Carme Cruelles, i recull els seus darrers volums publicats a més a més de poemes inèdits. Víctor Canicio Chimeno (Barcelona, 1937 – Sant Carles de la Ràpita, 2019) va ser professor de llengua espanyola a la Universitat de Heidelberg i és un escriptor que ha deixat petjada a la cultura ebrenca. Aquesta edició vol difondre els versos del rapitenc més enllà de les nostres fronteres i convidar-vos a descobrir la resta de les seves obres.
A la presentació que podreu veure tot seguit hi trobareu paraules del mateix Víctor, i les paraules de Tomàs i Carme sobre l’obra i l’escriptor. Escolteu-les totes, que a més a més de poesia desprenen amistat.
Sempre és una festa major presentar un nou llibre a casa nostra. Però és que avui en tenim un a la nostra pantalla de molt especial. Aquest dissabte al matí, a la Fira Literària Joan Cid i Mulet a Jesús, hi haurà la inauguració oficial per part de Joan Beltran, un dels nostres homenots ilercavons més estimats. El que no sap ell és que, amb nocturnitat i traïdoria, una bona colla d’admiradors capitanejats per l’Emigdi Subirats han expressat els seus sentiments en uns textos que ara mateix us oferim en línia.
Moltes gràcies per acudir de nou a una de les presentacions virtuals que acostumo a fer dels meus llibres. Amb Molles per no perdre’m faig un parèntesi entre els reculls de contes i enceto nous camins. Nous camins quant el gènere, ja que es tracta d’un dietari on recullo i sembro sensacions, vivències i reflexions d’aquests darrers anys. I nous camins també per la forma d’edició, gràcies a la generosa col·laboració del Jaume Llambrich i la seva Editorial Petròpolis.
El llibre està pensat perquè sigui adquirit principalment via internet: en format en paper, a través de les webs d’un parell de llibreries (La 2 de Viladrich i la Llibreria Serret) o de mi mateix; i en format digital, al preu d’1,50 euros (trobareu informació a la web de Petròpolis on hi ha la fitxa del llibre).
És un llibre que, per tant, gaudirà d’una escassa o nul·la distribució, destinat sobretot a la gent que em seguiu fidelment a través del blog, del facebook i del twitter. Un experiment? Una aposta? De vegades dubto si estic fent un pas endavant o un pas endarere; sigui com sigui, estic complint l’objectiu principal: fer un pas.
El títol del llibre fa pensar en aquest camí que encetem tots els dies, i en el que anem deixant enrere. Volia buscar una imatge per a la portada que evoqués aquest camí, i res millor que el meu fill i la meva dona camí del circ, camí de l’espectacle de la vida.
Podeu tastar un dels meus fragments preferits del llibre a la web on recullo les lectures.
