Francesc Llop i Marqués, petjades impressionistes

Francesc Llop i Marquès és el campredonenc més universal: un pintor bàsicament paisatgista, de formació rural, que va habitar una part majoritària de la seua vida en un conglomerat urbà, encara que va quedar impressionat per la visió bucòlica i pacífica que oferien els paisatges verges que quedaven calcats en la retina de l’artista com si fos un espill fotogràfic de conjunts bellíssims. Un enamorat de la natura de la qual va saber interpretar la seua bellesa més íntegra. Va retratar tot el que l’envoltava, amb una clara tendència a captar la lluminositat i a interpretar la perspectiva que el camp li oferia.
La historiografia de l’art el cataloga dins del capítol “Paisatgistes catalans” i destaca el seu paper com a membre de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, atès que ell va pintar el nostre país, els seus indrets més diversos, la platja i la muntanya, des de Torelló a la regió de l’Ebre.
L’ambient artístic barceloní li va allargar la mà, alhora que va passar a formar part d’aquells tradicionals cercles d’artistes que s’aplegaven en les populars i prestigioses tertúlies d’àmbit cultural i organitzaven exposicions emblemàtiques dels seus membres.

 

Emigdi Subirats
Francesc Llop i Marqués, petjades impressionistes
Col·lecció Mirades, 7

ISBN: 9781471701160

Descarrega el llibre digital
Compra el llibre en paper

Francesca, la sal de les xertolines

La Paquita de Jan és de la collita de 1943. D’aquí poc farà 80 anys que va veure la llum una xertolina de raïl pagesa que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en tota una obrera de les nostres lletres. Han sigut anys i panys d’afanys, de conreu fructífer, de millora pausada, d’anar fent com una formigueta que mai no s’atura. Amb el puny esquerre alçat, marcada tothora pel seus orígens humils, ha esdevingut la retratista dels desvalguts, dels que menys tenen, dels pàries de la societat que necessiten un altaveu que els faça ben presents. Els seus relats traspuen humanitat, amb personatges que es guanyen el pa amb la suor del front i es rebel·len sovint contra tota la injustícia estructural que els envolta.

 

Diversos autors. Edició a cura d’Emigdi Subirats
Francesca, la sal de les xertolines
Col·lecció Nou Món, 21

Descarrega el llibre digital

Han col·laborat en aquest volum: Àngel Martí, Antoni Cid, Baltasar Casanova, Carme Meix, Cinta Moreso Rué, Coia Valls, Dolors Queralt, Elena Solé i Beltran, Emigdi Subirats, Ernest Redó, Fede Cortés, Irene Prades Ginovart, Jaume Llambrich, Jesús M. Tibau, Joan Panisello, Joana Serret, Jordi Pijoan-López, Josep Sancho, Laura Mur i Cervelló, Maria-Josep Margalef Sagristà, Mònica Sales de la Cruz, Montse Boldú, Montse Pallarès, Núria Grau, Pilar Garriga Anguera, Rafael Haro i Sancho, Sílvia Mayans, Tomàs Camacho Molina, Valer Gisbert, Vicent Pellicer, Vicent Sanz Arnau

Gerard Vergés, tretze cops imperfecte

Gerard Vergés, el biògraf-narrador, l’analista literari-musical-cinematogràfic, el ponent de l’erotisme i l’historiador de l’art, el gastrònom i el retratista del paisatge, l’apotecari i el poe­ta alquimista, l’articulista-columnista, el coŀleccionista llibresc i el versador de la vida… el savi enciclopèdic. Gerard Vergés vist des de la seua activitat lletrada en la seua globalitat, amb els seus lligams amb mestres poètics que varen marcar la seua obra: Ausiàs és cosa gran, Shakespeare és la immensitat, Elliot és la saviesa, Vallfogona és fulgurant, Riba i Pere Quart que no li toquin. Va rebre molts dels màxims reconeixements de les institucions catalanes, un dels millors literats de la literatura catalana de finals de la centúria passada i principis de l’actual. Un dels grans poetes dels que es fan i es desfan.
Il·lustració de la coberta de Gerard Fabregat.

 

Emigdi Subirats
Gerard Vergés, tretze cops imperfecte
Col·lecció Mirades, 6

ISBN: 9788409341726

Descarrega el llibre digital
Compra el llibre en paper

Campredó 1931-1939. República, revolució i guerra

La revolta de 6 d’octubre de 1934 va viure’s intensament a Campredó, així com les represàlies posteriors afectaren greument la ciutadania. L’esclat de la revolució va enlairar ànimes i, a la vegada, va produir moments dramàtics. Els pioners i les pioneres van fer un treball important al poble en suport de l’exèrcit republicà. En nom de l’Ajuntament de Campredó va emetre’s moneda. La riuada de novembre de 1937 va ser dramàtica, com dramàtics foren els bombardeigs contra el nucli urbà i partides rurals durant els primers mesos de 1938. Els soldats de la IV Unité “La Marsellesa” de les Brigades Internacionals van instal·lar-se al terme i van ser els autors d’uns grafits històrics a la torre vigia de Font de Quinto. La maniobra de distracció realitzada al pas del riu per Campredó donava el tret d’inici a la Batalla de l’Ebre. El 13 de gener de 1939 l’exèrcit franquista ocupava Campredó.

 

 

Emigdi Subirats
Campredó 1931-1939. República, revolució i guerra
Col·lecció Mirades, 3
ISBN 978-84-616-3025-7
120 pàgines
Descarrega el llibre a lektu
Compra el llibre en paper