El II Premi Ictineu ja és aquí! S’ha obert el període en què els lectors de ciència-ficció, fantasia i terror d’arreu del món poden votar les millors obres publicades en català al 2009. Només cal que entreu al formulari i escolliu d’entre quatre categories: millor novel·la original en català, millor relat original en català, millor novel·la traduïda al català i millor relat traduït al català.
D’entre els candidats, però fora de concurs, hi podreu trobar un llibre de Petròpolis: Relats curts de terror. Estem molt contents que els organitzadors dels Premis Ictineu hagen volgut comptar amb els nostres llibres, malgrat que no s’adapten a les bases dels Premis. Moltes gràcies per tot de tot cor!
El Joan Pinyol fa uns dies que ens regala a tots el llibre Glops. Però ho fa d’una manera ben divertida: a glopets! Així que ens va desgranant els diferents microrelats del llibre des del seu bloc, Des de la terra del paper, amb la consigna «Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment». Us convidem a seguir-les!
Tot seguit podreu llegir les «raons» per les que ho fa, anotades en el primer apunt de la sèrie. Creiem que són unes magnífiques raons que es poden resumir en una sola paraula: lectors!
Gràcies a l’Editorial Petròpolis (www.petropolis.cat), que comana l’incansable Jaume Llambrich, el meu darrer llibre, el recull de microcontes de nom GLOPS, es pot llegir a la xarxa de manera totalment gratuïta, es pot descarregar en PDF per fer-ne les còpies que es vulgui i també es pot sol·licitar en format paper de manera que en pocs dies arriba per correu a la casa de la persona interessada. (aquí no hi ha intermediaris que passin a cobrar cànons de propietat aliena)
A més es presenta cada dia a totes hores. Només cal triar-les i obrir la presentació on line que també trobareu al web de Petròpolis.
I ara el pesseter de torn dirà, què hi guanyo? Molt senzill, LECTORS!, gent que des de qualsevol racó del nostre univers particular pot accedir als meus minitextos.
Tant els que han assistit a algun dels tallers que he impartit dedicats al gènere de la microliteratura (Es Mercadal, a Menorca, Centre Cívic de Fàtima a Igualada o a la Biblioteca de Sallent…) o a alguna de les moltíssimes xerrades que he dut a terme per donar a conèixer l’art de dir molt en poques paraules (teatre de Mediona, IES Pere Vives Vich d’Igualada, Escola Pia de Sabadell, Teatre Jardí de la Pobla de Claramunt, Biblioteca Municipal de Capellades, Centre Penitenciari de Lledoners, Biblioteca Central d’Igualada, Biblioteca Rayuela de Santiago Temple -Córdoba, Argentina-, Europa International School de Sant Cugat del Vallès, Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú, IES Guinovarda de Piera o l’ Escola IPSI (Institució Pedagògica Sant Isidor) de Barcelona. I també els que han llegit algun dels articles que he publicat en relació al microconte (a la revista VINSEUM de Vilafranca del Penedès o a la revista Quadern de Sabadell)
A més, i després de publicar dos reculls anteriors dedicats al gènere : Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001) i Micromèxics (2007), que aparegueren al País Valencià i que costen de déu i ajuda de trobar, que Petròpolis posi a l’abast Glops a través del seu web, també és un gran què, al qual m’hi sumaré. Com? Facilitant-vos també els meus textos a través del blog.
-T’has venut l’enteniment! -va deixar anar de nou el pesseter de torn.
– No pas! -vaig replicar-li de seguida- Guanyo lectors i també la possibilitat que em facin arribar el que els sembla cadascun dels microcontes que ara vénen…
El JM Tibau ens anima a participar en un altre dels seus jocs literaris. Ete, però, és ben especial, perquè implica versos i Petròpolis hi està entrelligada. Us apuntem el que el mateix JM Tibau diu al seu bloc, i us animem a participar-hi!
Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l’any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l’edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l’expressió «una sortida digna«, el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s’editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l’arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.
O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes.
El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que m’ha cedit com a títol del meu recull de contes i de l’altre blog.
Son las ocho y, fieles a la cita que teníamos, nos encontramos reunidos para presentar el nuevo libro de Enric Herce, Pedradas.
El autor es licenciado en Filología Inglesa y aunque ha desempeñado distintos trabajos como el de webmaster o profesor de inglés, en la actualidad trabaja como técnico especialista en la Biblioteca de Letras de la Universidad Rovira i Virgili, de Tarragona. Ganador del primer premio MiasMa de relatos de terror en catalán, el Tierra de Leyendas IV de sedice.com y finalista del segundo premio MiasMa y del certamen de relatos cortos «Einstein y el Quijote» convocado por el Ciemat. Ha publicado Friki, novela infantil de ciencia ficción, con Edimáter y en versión digital la novela corta La luna dormida, con Ediciones Efímeras, así como diversos relatos y poesías en diferentes fanzines, en ezines y en la revista Historias Asombrosas.
Tal y como dice Santiago Eximeno en el prólogo, en esta colección de breves muestras Enric Herce nos lleva sin transición aparente del humor al horror, buceando con el surrealismo, jugando con los tópicos de los géneros fantásticos, siempre exhibiendo una prosa contenida, cuidada, que permite disfrutar de la necesaria relectura que exige el género.
Son 31 las historias que os harán viajar por diferentes mundos, unos lejanos otros siniestramente familiares, por los que no pasaréis indiferentes: conservad en buen recaudo estas conversaciones , pues son historias que al releer os regalarán nuevas sensaciones.
La imagen de la cubierta del libro es una fotografía cedida por Jef Poskanzer. Y debemos dar infinitas gracias a Xavier Belanche por la adaptación de la obra a los formatos epub y mobi.
Para finalizar os dejamos con el vídeo de la presentación. En él escucharéis el relato El poder del miedo, leído por Rebeca Ucero (el de antes soy yo, así que intentad sobrevivir a mi castizo acento catalán para escucharla después a ella, os aseguro que vale la pena). La música del vídeo es de Omars Attacks y se trata de la canción Sirene elettriche.
Y ahora ya podéis pasar a tomar unas copas de cava, unos canapés, unas gambas, un buen jamón, y si queréis hablar solo tenéis que escribir en los «comentarios» de este post..
En esta colección de breves muestras Enric Herce nos lleva sin transición aparente del humor al horror, buceando con el surrealismo, jugando con los tópicos de los géneros fantásticos, siempre exhibiendo una prosa contenida, cuidada, que permite disfrutar de la necesaria relectura que exige el género.
El Joan ens avisa que la revista Funció Publicació (una revista que es fa arribar de manera gratuïta a tots els funcionaris de la Generalitat de Catalunya) en el seu número 64 d’hivern de 2009 inclou una ressenya del llibre Glops, editat per Petròpolis. Si voleu, podeu llegir-la aquí mateix..
El II Premi Ictineu ja és aquí! S’ha obert el període en què els lectors de ciència-ficció, fantasia i terror d’arreu del món poden votar les millors obres publicades en català al 2009. Només cal que entreu al formulari i escolliu d’entre quatre categories: millor novel·la original en català, millor relat original en català, millor novel·la traduïda al català i millor relat traduït al català.
En esta colección de breves muestras 
