editorial petròpolis

20212021

Retorn a San Francisco

Retorn a San Francisco / Retorno a San Francisco / Return to San Francisco és un recorregut vitalista, crític, ple de tendresa i molt esperançador pels llocs i carrers mítics d’una ciutat, San Francisco que li va conquerir el cor i prendre un xic de vida al poeta. De vegades, ens fa l’efecte d’una passejada del turista accidental a la recerca d’emocions viscudes en un altre temps; altres vegades ens commou allò que ve a ser un veritable clam existencialista a favor de la ciutat i la seva gent.

Joan Giné-Masdéu
Retorn a San Francisco
Col·lecció Nou Món, 20

ISBN: 9788409337514

Descarrega el llibre digital
Compra el llibre en paper a La Capona

20212021

Memòria personal dels Alfacs

Edward Carter (pseudònim d’Eduardo Sánchez) va néixer a Sant Carles de la Ràpita. Als 18 anys va començar a escriure a la Revista Ràpita i posteriorment als setmanaris tortosins Setmanari L’Ebre i Més Ebre. Va ser corresponsal al vell Diari de Tarragona, Ràdio Tarragona i Ràdio Tortosa. Però el moment decisiu de la seva passió per les lletres li va venir de la coneixença de Sebastià Juan Arbó, cosí del seu pare. Durant molts anys el jove Eduardo li portava la correspondència els mesos d’estiu al seu xalet de la platja del Suís, cosa que va fer, quan hi va haver molta confiança, i amb molta insistència, que deixés part del seu llegat literari al seu poble nadiu, com així va ser. Ha participat i ha col·laborat durant anys en esdeveniments culturals a la Ràpita, cosa que va fer que fóra l’inspirador de l’emissora municipal Ràdio Ràpita i de la revista cultural Tresmall. Presentació del llibre

Edward Carter
Memòria personal dels Alfacs. Articles periodístics
Col·lecció Nou Món, 19

ISBN: 9788409331154

Descarrega el llibre digital
Compra el llibre en paper

2021

L’espectacle de la vida

Com a escriptor especialitzat en relats breus, basats en fets quotidians, Tibau s’acostumà a mirar el món proper amb atenció, a la recerca de material amb què bastir relats de ficció. Fins que, en part gràcies als textos publicats a les xarxes socials, es va adonar que la realitat contenia prou màgia i emoció per si sola. I el plaer de descriure la realitat amb una mirada literària, sense afegir-hi gaires condiments, guanya pes al seu dia a dia d’escriptor, una mirada que li permet gaudir de l’espectacle de la vida que ens convida a compartir en aquest recull d’apunts senzills, emotius, reflexius, des de l’any 2007 fins el 2021, on tenen especial protagonisme la seva vida d’escriptor i de pare i que inclou, revisats, les dues primeres parts dels dietaris publicats amb l’editorial Petròpolis, Molles per no perdre’m i Per no perdre’m les molles; i que ara us presentem en coedició amb Ganzell Edicions.

Jesús M. Tibau
L’espectacle de la vida
Coedició amb Ganzell

ISBN: 9788409331147

Compra el llibre digital
Compra el llibre en paper

20212021

Josep Igual i els dies

Aquest és un dietari col·lectiu en present, amb Josep Igual com a protagonista o com a personatge secundari de vivències compartides, paper que de ben segur, des de la seva discreció, no li hauria desplagut. Som conscients que escriure un dietari explicant moments passats, en alguns casos molts anys enrere, és fer trampa. Sabem que cal omplir llacunes de la memòria de la millor forma possible, però acceptem aquest joc de travessar la fràgil frontera entre la realitat i la ficció. El resultat és aquest llibre coral que ret homenatge a l’escriptor i cantautor benicarlando.

Diversos autors. Coordinat per JM Tibau
Josep Igual i els dies
Col·lecció Nou Món, 18

ISBN: 9788409304608

Descarrega’t el llibre
Compra el llibre en paper

Han col·laborat en el volum: Albert Fabà Prats, Andreu Sevilla, Antònia Ripoll, Coia Valls, Conxita Moya i Morales, Emili Gil, Ernest Redó i Querol, Gustau Moreno Pérez, Irene Prades Ginovart, Isidre Crespo Redondo, Jaume Llambrich Brull, Jesús M. Tibau, Jesús Serrano, Joan Todó, Josep Manuel San Abdón, Lluís Meseguer, M. Montserrat Domingo i Batlle, Maria Josep Margalef, Miquel Esteve, Montse Boldú Mayor, Núria Cadenes, Òscar Xinxilla, Pilar Garriga, Rafael Haro, Ricardo Gascón, Tomàs Camacho, Toni Mollà, Vicent Sanz Arnau, Xavier Miró

20212021

Presentació de «El meu Sud. Mirades mòbils des del tren»

Benvinguts a Petròpolis;

El bitllet del viatge editorial d’avui ens el picarà en Daniel Gil Solés, com ja ha fet en trajectes anteriors. Però la destinació a la que ens dirigim serà un xic diferent, ja que no esperem arribar a una estació concreta sinó que gaudirem d’un canvi continu de paisatges i persones, de situacions reals i fictícies. I és que la proposta que ens fa recull 35 textos (més un epíleg) que han estat publicats en la seva majoria a La Marfanta, a Tarragona Digital i a Hänsel i Gretel, espais des d’on ha ataüllat (i a voltes estripat) la realitat ebrenca i la de més enllà del coll de Balaguer i que ara, amb aquest volum, es pot copsar en la seua totalitat.

Les reflexions d’El meu Sud.Mirades mòbils des del tren, però, comencem amb un magnífic pòrtic de Miquel Bonet, qui dirigeix la secció d’Opinió de Tarragona Digital. Aquest prolegòmen, que no us podeu perdre per res, situa l’assaig de Gil en l’espai cultural i digital en què s’ha desenvolupat i ens convida a reflexionar el món en què vivim (una volta més, com sempre fa).

Per acabar, us deixem amb les paraules de Gustau Moreno, periodista i amic. Una brillant presentació que ens ha regalat i que, avui, us oferim a tots per sempre. Cliqueu i escolteu-lo, és impossible tindre un millor aperitiu al televermut de les mirades de Daniel Gil.

20212021

El meu Sud. Mirades mòbils des del tren

«En canvi, i així li vaig transmetre també al Daniel, els seus textos de caràcter assagístic tenien tot un altre aire. Hi vaig descobrir un ordre mental admirable, arguments que s’expandien amb naturalitat i seqüència lògica, una prosa clara i plena d’ànsia divulgativa, veritables ganes d’explicar i d’aportar dades, tot ordenant-les. No és tan habitual, això. I, sobretot, en l’escriptura del Daniel hi ha una característica en vies d’extinció: el valor. Els seus textos no s’envitricollen i tenen una aversió gairebé física a la faramalla i les digressions versallesques. Gil, se’n surti o no, mira de cara al món i hi combat amb l’arma de la paraula escrita.» Del pròleg de Miquel Bonet