editorial petròpolis

2021

L’espectacle de la vida

Com a escriptor especialitzat en relats breus, basats en fets quotidians, Tibau s’acostumà a mirar el món proper amb atenció, a la recerca de material amb què bastir relats de ficció. Fins que, en part gràcies als textos publicats a les xarxes socials, es va adonar que la realitat contenia prou màgia i emoció per si sola. I el plaer de descriure la realitat amb una mirada literària, sense afegir-hi gaires condiments, guanya pes al seu dia a dia d’escriptor, una mirada que li permet gaudir de l’espectacle de la vida que ens convida a compartir en aquest recull d’apunts senzills, emotius, reflexius, des de l’any 2007 fins el 2021, on tenen especial protagonisme la seva vida d’escriptor i de pare i que inclou, revisats, les dues primeres parts dels dietaris publicats amb l’editorial Petròpolis, Molles per no perdre’m i Per no perdre’m les molles; i que ara us presentem en coedició amb Ganzell Edicions.

Jesús M. Tibau
L’espectacle de la vida
Coedició amb Ganzell

ISBN: 9788409331147

Compra el llibre digital
Compra el llibre en paper

20212021

Josep Igual i els dies

Aquest és un dietari col·lectiu en present, amb Josep Igual com a protagonista o com a personatge secundari de vivències compartides, paper que de ben segur, des de la seva discreció, no li hauria desplagut. Som conscients que escriure un dietari explicant moments passats, en alguns casos molts anys enrere, és fer trampa. Sabem que cal omplir llacunes de la memòria de la millor forma possible, però acceptem aquest joc de travessar la fràgil frontera entre la realitat i la ficció. El resultat és aquest llibre coral que ret homenatge a l’escriptor i cantautor benicarlando.

Diversos autors. Coordinat per JM Tibau
Josep Igual i els dies
Col·lecció Nou Món, 18

ISBN: 9788409304608

Descarrega’t el llibre
Compra el llibre en paper

Han col·laborat en el volum: Albert Fabà Prats, Andreu Sevilla, Antònia Ripoll, Coia Valls, Conxita Moya i Morales, Emili Gil, Ernest Redó i Querol, Gustau Moreno Pérez, Irene Prades Ginovart, Isidre Crespo Redondo, Jaume Llambrich Brull, Jesús M. Tibau, Jesús Serrano, Joan Todó, Josep Manuel San Abdón, Lluís Meseguer, M. Montserrat Domingo i Batlle, Maria Josep Margalef, Miquel Esteve, Montse Boldú Mayor, Núria Cadenes, Òscar Xinxilla, Pilar Garriga, Rafael Haro, Ricardo Gascón, Tomàs Camacho, Toni Mollà, Vicent Sanz Arnau, Xavier Miró

20212021

Presentació de «El meu Sud. Mirades mòbils des del tren»

Benvinguts a Petròpolis;

El bitllet del viatge editorial d’avui ens el picarà en Daniel Gil Solés, com ja ha fet en trajectes anteriors. Però la destinació a la que ens dirigim serà un xic diferent, ja que no esperem arribar a una estació concreta sinó que gaudirem d’un canvi continu de paisatges i persones, de situacions reals i fictícies. I és que la proposta que ens fa recull 35 textos (més un epíleg) que han estat publicats en la seva majoria a La Marfanta, a Tarragona Digital i a Hänsel i Gretel, espais des d’on ha ataüllat (i a voltes estripat) la realitat ebrenca i la de més enllà del coll de Balaguer i que ara, amb aquest volum, es pot copsar en la seua totalitat.

Les reflexions d’El meu Sud.Mirades mòbils des del tren, però, comencem amb un magnífic pòrtic de Miquel Bonet, qui dirigeix la secció d’Opinió de Tarragona Digital. Aquest prolegòmen, que no us podeu perdre per res, situa l’assaig de Gil en l’espai cultural i digital en què s’ha desenvolupat i ens convida a reflexionar el món en què vivim (una volta més, com sempre fa).

Per acabar, us deixem amb les paraules de Gustau Moreno, periodista i amic. Una brillant presentació que ens ha regalat i que, avui, us oferim a tots per sempre. Cliqueu i escolteu-lo, és impossible tindre un millor aperitiu al televermut de les mirades de Daniel Gil.

20212021

El meu Sud. Mirades mòbils des del tren

«En canvi, i així li vaig transmetre també al Daniel, els seus textos de caràcter assagístic tenien tot un altre aire. Hi vaig descobrir un ordre mental admirable, arguments que s’expandien amb naturalitat i seqüència lògica, una prosa clara i plena d’ànsia divulgativa, veritables ganes d’explicar i d’aportar dades, tot ordenant-les. No és tan habitual, això. I, sobretot, en l’escriptura del Daniel hi ha una característica en vies d’extinció: el valor. Els seus textos no s’envitricollen i tenen una aversió gairebé física a la faramalla i les digressions versallesques. Gil, se’n surti o no, mira de cara al món i hi combat amb l’arma de la paraula escrita.» Del pròleg de Miquel Bonet

Daniel Gil Solés
El meu Sud. Mirades mòbils des del tren
Col·lecció Nou Món, 17
Pròleg de Miquel Bonet

Compra el llibre en paper

Descarrega el llibre digital

20212021

Presentació de «Quadern de l’ornitòleg»

Benvinguts a Petròpolis;

Avui tenim el plaer de presentar un llibre de POESIA (així, en versals, ben grans). I ho escrivim així perquè els versos d’avui podrien passar d’esquitllèbit a la vista i consciència de massa ments benpensats. A Quaderns de l’ornitòleg Juan Carlos Elijas ens mostra la seva llibreta privada d’observacions de la condició humana, de mirades crues a una realitat que espigola persones, de moll de l’òs servit en una tapa de vermut un dissabte qualsevol.

I com en un vol transoceànic els poemes del llibre ens agombolaran avui, amb les veus d’un estol format per Marcel Casas, Lourdes Monné, Àngels Adern i Mar López, Tomàs Camacho, Miquel Albadalejo, Sandra Perona, Cristina Santiago, Arga Sentís, Aga Rompalska, Iris Carrera, Sebastià Poy, Fatou Sowe, Àngels Garola, Maribel Torres i Clàudia Elijas. Veus privilegiades que per sempre ens acompanyaran.

Sigueu benvinguts als versos que ens regala Juan Carlos que són, en paraules de Marcel Casas, “el misteri sobre el qual es basteix, amb les seves icones i els seus psalms, l’altar d’un déu salvatge.” Tant si hi combregueu com si no, no us deixaran indiferents.

PD: i quan vulgueu, passeu, que farem un televermut!

20212021

Quadern de l’ornitòleg

Quadern de l’ornitòleg representa una metàfora de caire naturalista/expressionista respecte de l’observació de l’entramat social arran de la lectura de la premsa. Durant uns anys l’autor ha coŀleccionat aquelles notícies que, d’alguna manera, ens vergonyen com a éssers humans i les ha transformades en poemes, emprant l’artifici de la lírica amb diverses perspectives que varien el punt de vista des del qual es canta. Es tracta d’un llibre que posa el dit a la nafra d’una ètica sobre la conducta humana, trepitjant amb equilibri, i sovint amb amarga ironia, el llindar entre la denúncia i la misantropia. Parteix aquest vol del realisme —podria dir-se— brut, entre la violència i la tendresa, i conclou demanant l’oblit.