«En canvi, i així li vaig transmetre també al Daniel, els seus textos de caràcter assagístic tenien tot un altre aire. Hi vaig descobrir un ordre mental admirable, arguments que s’expandien amb naturalitat i seqüència lògica, una prosa clara i plena d’ànsia divulgativa, veritables ganes d’explicar i d’aportar dades, tot ordenant-les. No és tan habitual, això. I, sobretot, en l’escriptura del Daniel hi ha una característica en vies d’extinció: el valor. Els seus textos no s’envitricollen i tenen una aversió gairebé física a la faramalla i les digressions versallesques. Gil, se’n surti o no, mira de cara al món i hi combat amb l’arma de la paraula escrita.» Del pròleg de Miquel Bonet
Daniel Gil Solés El meu Sud. Mirades mòbils des del tren
Col·lecció Nou Món, 17
Pròleg de Miquel Bonet
Avui tenim el plaer de presentar un llibre de POESIA (així, en versals, ben grans). I ho escrivim així perquè els versos d’avui podrien passar d’esquitllèbit a la vista i consciència de massa ments benpensats. A Quaderns de l’ornitòleg Juan Carlos Elijas ens mostra la seva llibreta privada d’observacions de la condició humana, de mirades crues a una realitat que espigola persones, de moll de l’òs servit en una tapa de vermut un dissabte qualsevol.
I com en un vol transoceànic els poemes del llibre ens agombolaran avui, amb les veus d’un estol format per Marcel Casas, Lourdes Monné, Àngels Adern i Mar López, Tomàs Camacho, Miquel Albadalejo, Sandra Perona, Cristina Santiago, Arga Sentís, Aga Rompalska, Iris Carrera, Sebastià Poy, Fatou Sowe, Àngels Garola, Maribel Torres i Clàudia Elijas. Veus privilegiades que per sempre ens acompanyaran.
Sigueu benvinguts als versos que ens regala Juan Carlos que són, en paraules de Marcel Casas, “el misteri sobre el qual es basteix, amb les seves icones i els seus psalms, l’altar d’un déu salvatge.” Tant si hi combregueu com si no, no us deixaran indiferents.
Quadern de l’ornitòleg representa una metàfora de caire naturalista/expressionista respecte de l’observació de l’entramat social arran de la lectura de la premsa. Durant uns anys l’autor ha coŀleccionat aquelles notícies que, d’alguna manera, ens vergonyen com a éssers humans i les ha transformades en poemes, emprant l’artifici de la lírica amb diverses perspectives que varien el punt de vista des del qual es canta. Es tracta d’un llibre que posa el dit a la nafra d’una ètica sobre la conducta humana, trepitjant amb equilibri, i sovint amb amarga ironia, el llindar entre la denúncia i la misantropia. Parteix aquest vol del realisme —podria dir-se— brut, entre la violència i la tendresa, i conclou demanant l’oblit.
Juan Carlos Elijas Quadern de l’ornitòleg
Col·lecció Nou Món, 16
Pròleg de Marcel Casas
1. Prepareu el vostre vermut preferit. Aquest és el principal punt d’un televermut. Tant la beguda com el possible acompanyament han de ser del vostre gust, així que tingueu-ho tot preparat i a mà abans de les 12h!
2. Assegureu-vos de tenir una bona connexió a internet. Si teniu un ordinador i el podeu connectar amb cable a la xarxa, millor!
3. Com televermutejar amb ordinador i navegador d’internet. Si us connecteu des d’un ordinador no és necessari que us instal·leu cap programari. Només cal clicar a l’enllaç https://meet.jit.si/petropolis i obrir-lo amb el vostre navegador (us recomanem mozilla forefox, però en teoria hauríeu de poder connectar-vos-hi amb qualsevol altre). 3.1 Primer de tot cal donar permís a Jitsi perquè faci ús de la vostra càmera i micròfon (que sinó no ens veurem ni sentirem!) 3.2 Després sortirà una casella en què heu de posar el vostre nom, renom, pseudònim, o el mot que més us abelleixi. Serà el que veuran els altres participants. Premeu on posa “Join meeting”. 3.3 Ja esteu dins! Per a que no tinguem la sensació d’estar el mercat comprant, us recomanem que mantingueu el micròfon silenciat a no ser que vulgueu parlar. Per activar-lo o desactivar-lo només cal clicar el símbol de micròfon que trobareu sota la pantalla.
4. Si voleu televermutejar des d’un mòbil. Tot i que també podeu entrar des del navegador del vostre telèfon, per tindre una comunicació més fluïda us recomanem que us instal·leu l’app de jitsi. Depenent del sistema operatiu del vostre aparell ho haureu de fer des de GooglePlay, AppStore (per a iphone), o bé F-Droid (per als més frikis).
5. Si malgrat tot l’invent no funciona, no us desespereu! Teniu un vermut a mà i el vídeo de la presentació el podreu veure tanta estona com duri el vermut, i el podreu tornar a veure en tants vermuts com us vingui de gust retrobar-lo.
Per tal de recordar i homenatjar l’escriptor Josep Igual, que ens ha deixat recentment, des d’Editorial Petròpolis i diLLUMs d’arts al Forn volem editar un llibre col·lectiu de record i homenatge, al qual us convidem a participar.
Josep Igual és un escriptor amb un estil molt personal i que va tocar pràcticament tots els gèneres, però, possiblement, el gènere on va excel·lir de forma magistral fou el dietari.
Per això us proposem que escriviu un dietari a partir dels vostres moments vitals en què Josep Igual o els seus llibres van ser-hi presents d’una manera o altra. Som conscients que escriure un dietari explicant moments que van passar, en alguns casos, fa molts anys, és trampa. Ho sabem. Tot i que demanem que us cenyiu al màxim possible a la veritat, haureu d’omplir llacunes de la memòria de la millor forma possible.
Aquest dietari ha de ser escrit en primera persona i en temps present. No pretenem fer un llibre d’evocació des de l’emoció dels dies després a la seva mort, sinó intentar fer un viatge en el temps i narrar unes vivències vitals des del present. Us demanem un esforç per no deixar-vos endur pels sentiments actuals, sinó que intenteu recordar les emocions i sensacions d’aquell dia i narrar el que cregueu oportú, sempre i quan hi estigui present Igual o la seva obra, sense que n’hagi de ser l’actor principal, sinó un secundari més del vostre record.
Sabem que Josep Igual era amant de la brevetat, però que cadascú escrigui amb el seu estil.
Esta tarde, temos o prazer de apresentar a obra-prima de Mònica López Bages, Rua da Esperança, 112. Quem a conhece já sabe que não podia ser como qualquer outra obra-prima de qualquer outra escritora; por isso chega cheia de surpresas, música e sentimentos, de instantâneas delicadas de uns protagonistas que (con)vivem com a pandemia que afeta os nossos dias.
A primeira surpresa é a língua com que a escritora desenha os contos: o português. A sua paixão pela língua e cultura portuguesas levaram-na a imaginar um prédio lisboeta adoçado de cravos vermelhos que Anna Roca ilustra na capa, mas também no interior do livro.
A segunda surpresa é o veículo que usa para transmitir estas histórias. Uns microcontos encadeados a uma subida e descida pelas escadas do prédio do número 112. Conceição Garcia (coordenadora pedagógica e formadora da Escrever Escrever) abre-nos as portas do prédio com o seu prólogo, e deixa-nos entrar a um universo bem próximo, de cores vivas, que nos prendem, e que está envolto numa banda sonora com identidade própria.
A terceira surpresa é onde podem comprar o livro em formato papel. Podem comprá-lo na Livraria Snob, na Travessa de Santa Quitéria 32A, de Lisboa (se visitam a página web da livraria, podem enviar o livro para a vossa morada, seja onde for!). Também podem obtê-lo em formato digital, como sempre, na web de lektu com um pagamento social.
E a quarta e última surpresa, a apresentação, onde são presentes as vozes de António Delicado, Vera Paulino, Helena Vieira Marques e Cláudia Fidalgo. Uma prenda sonora que vai acordar a vossa vontade de descobrir uma escritora que não os vai deixar indiferentes.
Benvinguts a Petròpolis!
Aquesta tarda tenim el plaer de presentar-vos l’òpera prima de Mònica López Bages,Rua da Esperança, 112. Els qui la coneixeu ja sabeu que no podia ser com qualsevol altra primera obra de qualsevol altra escriptora; per això ens arriba farcida de sorpreses, música i sentiments, d’instantànies delicades d’uns protagonistes que (con)viuen amb la pandèmia dels nostres dies moderns.
La primera sorpresa de totes n’és la llengua amb què l’escriptora dibuixa els contes, el portuguès. La seva passió per la llengua i la cultura portugueses l’han dut a imaginar-se un edifici lisboeta ensucrat de clavells i que ha il·lustrat Anna Roca tant a la coberta com a l’interior del llibre.
La segona, el vehicle mateix amb el que ens fa arribar aquestes històries. Uns microcontes encadenats en una pujada i baixada per les escales de l’edifici del número 112. Ens n’obre la porta Conceição Garcia (coordinadora pedagògica i professora de l’escola Escrever Escrever) amb el seu pròleg, i ens deixa pas a un univers ben pròxim, de vives tonalitats, que ens captiven embolcallades per una banda sonora que porta el seu segell personal.
La tercera, on podreu comprar el llibre en paper. El trobareu a la Livraria Snob, a la Travessa de Santa Quitéria 32A de Lisboa (si en visiteu la pàgina web, us duran el llibre fins a casa vostra, sigui on sigui!). El llibre en format digital el podeu aconseguir, com sempre, a la web de lektu mitjançant un pagament social.
I la quarta i darrera, la presentació. Hi són presents les veus d’António Delicado, Vera Paulino, Helena Vieira Marques i Cláudia Fidalgo. Un regal sonor que us despertarà les ganes de descobrir una escriptora que no us deixarà indiferents.
«En canvi, i així li vaig transmetre també al Daniel, els seus textos de caràcter assagístic tenien tot un altre aire. Hi vaig descobrir un ordre mental admirable, arguments que s’expandien amb naturalitat i seqüència lògica, una prosa clara i plena d’ànsia divulgativa, veritables ganes d’explicar i d’aportar dades, tot ordenant-les. No és tan habitual, això. I, sobretot, en l’escriptura del Daniel hi ha una característica en vies d’extinció: el valor. Els seus textos no s’envitricollen i tenen una aversió gairebé física a la faramalla i les digressions versallesques. Gil, se’n surti o no, mira de cara al món i hi combat amb l’arma de la paraula escrita.» Del pròleg de Miquel Bonet
